lectures de la missa del diumenge VI de pascua 1 maig 2016

DIUMENGE VI DE PASQUA

«qui m’estima farà cas del que jo dic»

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se.
Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans.
Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

Ac 15,1-2.22-29

Salm Responsorial

R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.

Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació. R

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.

Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R

Sl 66,2-3.5-6.8 (R.: 4)

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

Ap 21,10-14.22-23

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
Jn 14,23-29

"Qui m’estima, farà cas del que jo dic "

Davant la desavinença i discussió seriosa de Pau i Bernabé amb els germans d’Antioquia, què es pot fer? Que Pau i Bernabé amb alguns més pugin a Jerusalem per tractar la qüestió amb els Apòstols i preveres de la Comunitat mare, on s’aclarirà que alguns dels nostres havien vingut sense la nostra autorització pertorbant-vos amb la seva opinió.
Basat en què Déu testimonia a favor dels gentils donant-los l’Esperit igual que als jueus, Pere amb autoritat decideix: L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que les indispensables, per exigències de comunió eclesial amb l’Església mare.
El profeta-vident havia vist el cel nou i terra nova (v. 1s) on tot és radicalment nou. Ara l’àngel li ensenya la ciutat santa de Jerusalem, custodiada per muralla alta amb 12 portes —les 12 tribus d’Israel— i reposant sobre el fonament dels Dotze Apòstols de l’Anyell: símbol de l’Església.
Entre el relat del Sant Sopar i el començament de la Passió l’evangelista Jn presenta diversos ensenyaments de Jesús emmarcats dins un clima plenament pasqual.
El llarg discurs de Jesús segueix el model dels «discursos de comiat» d’A.T. on el protagonista, abans de morir, congrega els seus per les darreres recomanacions.
Senyor, per què et vols manifestar a nosaltres però no al món?, li ha preguntat Judes. La Revelació suposa diàleg que funciona quan Déu troba en l’home una escolta obedient.
Qui m’estima farà cas del que Jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Perquè «creure en Déu» i «estimar Déu» reclamen la certificació del fer cas del que Jesús diu.
El missatge ja l’ha predicat Jesús mentre era amb nosaltres: ara l’Esperit Sant, el Defensor (=Paràclit) que enviarà el Pare en nom meu, us farà recordar i entendre tot el que us he dit, garantint així la fidelitat a l’únic Evangeli.
Us deixo la pau; us dono la meva pau: més que un bon desig Jesús expressa la donació efectiva del suprem do de la pau bíblica que és resultat de tot el que fa feliç una persona.
Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare tornant a l’origen trinitari de l’Encarnació amb la missió salvadora acomplerta. El Pare és més que jo en el sentit què sempre l’Enviant és més que l’Enviat.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi